La literatura en la infància

Hi havia una vegada… veritat que aquestes paraules ens transporten a quan érem menuts i menudes? De segur que les hem escoltat moltes vegades, i hem sospirat pel que venia darrere…

A qui no li agrada escoltar un bonic poema o llegir una bona història?

Als nostres xiquets i a les nostres xiquetes també els agrada, però possiblement encara no ho saben, sols gaudeixen d’eixa estoneta màgica. De segur que si els oferim els recursos i temps adequats, també els agradarà i s’enamoraran de la literatura. Les criatures, de fet, primer estimen escoltar contes pel vincle que açò crea amb l’adult i amb el to de veu, i després estimen contar-los i ser partícips de la història.

De vegades es parla poc de la literatura i la narració des del naixement, però no per això és menys important. Al igual que amb la música, els nadons reaccionen amb la nostra veu. A més, sense adonar-nos, a sovint modulem la veu i el seu to quan cantem cançons o contem contes. Per als més menuts i les més menudes escoltar històries els resulta molt satisfactori, ja que encara que no puguen entendre el contingut ni els personatges del conte, nosaltres els transmetem diferents sensacions que els fan sentir a gust i gaudir d’eixa estoneta màgica amb l’adult. Ací comença l’amor per la literatura.

A les nostres escoles, oferim cada dia espais i recursos per afavorir l’estima cap als contes.  Per una part, preparem un espai acollidor on puguen estar relaxats i relaxades gaudint d’aquesta estona, per l’altra  quan contem contes a l’aula i ens endinsem a  l’aventura de la narració i deixem que coneguen els contes, els exploren i creen la seua pròpia història.

Així, nosaltres les educadores i educadors, mitjançant l’element sorpresa que suposa una nova història fem partícips a les criatures i els contagiem l’amor per la literatura. Pot ser el conte  ja el coneguen, però si els agrada el tornen a viure i  ja saben el que va a passar. Gaudeixen recordant la història i, de vegades inclús contant-la o fent variacions.

Els xiquets i les xiquetes s’emocionen quan els preguntem si volen un conte. Per a elles i ells, representa un moment d’encontre, de calma…però també d’emoció on es senten reconeguts. On es fa un llaç invisible que uneix al narrador o narradora i a qui escolta per a que ambdós puguen gaudir de l’experiència. És un moment màgic, on ens podem mirar als ulls, on les paraules sonen millor, on escoltar i ser escoltats i escoltades.

Si les mestres estimem contar contes, les criatures també ho estimaran i ens aprendran.

A continuació, vos mostrem alguns espais de les nostres aules on es duen a terme els moments d’encontre per començar una nova història i on comença l’estima per la literatura.

Mariví Gimeno
Educadora de l’EIM Ninos «La Mandarina» de Picanya