Teoria dels sis graus

Segons la teoria dels sis graus de separació, qualsevol persona en la Terra pot estar connectada a una altra persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant a totes dues amb només sis enllaços). Ens referim a això quan pronunciem la frase “el món és un mocador”.

I és just això, el que ens va ocórrer fa uns mesos a l’escola i que m’agradaria reflexionar en aquestes línies.

A les Escoles Infantils Ninos eduquem i coeduquem, perquè és en els primers anys de vida on es configura la personalitat de cada criatura i on major desenvolupament integral trobem en cadascun o cadascuna. Per a afavorir una educació més igualitària partim des del llenguatge no sexista, des de la transformació de contes i cançons evitant els rols estereotipats així com a l’hora de dissenyar experiències de joc o racons d’aula, utilitzant materials sense trets sexistes com és el material no estructurat, el natural, el de reciclatge. Trencant així amb els rols convencionals i educant des dels seus inicis en aquesta visió de convivència que respecta la diversitat i valora la igualtat d’oportunitats.

Aquesta coeducació la reflectim també en infinitat d’experiències d’aula, i un exemple d’això va ser en la celebració del dia de la xiqueta i la ciència. Per a aquesta ocasió, una companya va tindre la idea de ressaltar en cada aula a una dona valenciana important dins de l’àrea de ciències.

En una de les aules, hi ha un grup al qual li encanta jugar amb construccions així que presentem a MªVictoria Borrachero Rosat, llicenciada i Doctora en Ciències Químiques. Actualment és catedràtica en la Universitat Politècnica de València, en el departament d’Enginyeria de la Construcció i Projectes d’Enginyeria Civil especialitzada en química dels materials de construcció.

En Ninos, no solem treballar per projectes tan marcats però, hi ha ocasions especials, en les quals val la pena fer propostes concretes que visibilitzen persones, situacions o circumstàncies.

Després de la comunicació de l’experiència a les famílies de l’aula per l’agenda, l’escola va rebre un correu electrònic d’una família que ens va alegrar i emocionar a parts iguals:

Qui ens anava a dir a nosaltres que una acció en una escola infantil a Xàtiva arribaria al cor d’una científica a València?

Són aquestes xicotetes coses les que fan encara més gran el nostre treball diari, o pot ser no són tan xicotetes? Del que sí estem segures és que fan visible una comunitat educativa que està unida, que conversa, que comparteix, que participa i s’emociona conjuntament.

Abans de dur a terme qualsevol proposta que té part dirigida a les famílies sempre reflexionem en equip el per què del seu valor, quan ens arriben regals com aquest ens emocionem de felicitat i més encara en un curs atípic com aquest, en el qual sembla que estem més distanciades de les famílies, per haver de complir amb les mesures higiènic sanitàries. També és cert que semblen casualitats, però potser són causalitats, perquè en realitat és el fruit d’un treball professional, de la recerca, de la motivació i de la ferma creença que l’escola és un agent transformador.

Haver estat partícips d’aquest retrobament d’un alumne amb la seua professora, del sentiment i orgull que li haurà aportat a MªVictoria en veure aquest xicotet reconeixement que li hem fet des de l’escola és, per a nosaltres, un al·licient més per a continuar en la nostra manera d’entendre l’educació infantil, una nova energia per a créixer en un projecte que considera a la infància com a persones capaces i sobretot és un vincle, una connexió de cor a cor, una experiència que no oblidarem cap de les persones implicades; caldrà començar a creure en la teoria dels sis graus…

Des d’ací aprofitem per a donar-li de nou les gràcies a la família per compartir-ho amb nosaltres, perquè l’escola ha de saber comunicar-se de manera efectiva però també de manera afectiva. És un bon exemple d’escola oberta a l’entorn, tal com nosaltres l’entenem, on els aprenentatges entren i surten, on cada persona que l’habita aporta la seua mirada, on qualsevol xicotet detall o qualsevol moment tenen un gran impacte en el nostre treball i l’omplin de significat.

Quin privilegi viure experiències tan boniques i emocionants com aquesta!

Gràcies família de Martín, gràcies Mª Victoria.

María Gandía
Coordinadora Ninos Xàtiva