L’art a l’escola

Agustina Ortega diu que “l’art és l’expressió d’una ànima que desitja ser escoltada” i aqueixa experiència depén en gran manera del que fem i oferim els adults a la infància.

Els adults quan sentim parlar de “art” imaginem museus, artistes amb diferents maneres d’entendre la vida, diferents obres d’art… Mentre que per als xiquets i xiquetes “l’art” és principalment un mitjà d’expressió, ja que a través d’ell manifesten sentiments, fantasies… el més important és l’acció i la creació no el valor de les seues “obres d’art”.

Resulta important assenyalar que en edats tan xicotetes el que importa no és el resultat realitzat sinó el procés d’aquest. A diferència dels adults, els xiquets i xiquetes tenen la necessitat de mostrar durant el procés i així continuar fomentant la seua imaginació i creativitat.

L’objectiu de totes les activitats que estiguen relacionades amb l’art ha de ser el gaudir i l’exploració per això hem de permetre que els xiquets i xiquetes proven, toquen, es moguen lliurement i manipulen diferents elements i materials, sense que l’adult intervinga en aquest procés, que siguen les criatures les que descobrisquen com i què poden fer.

La pintura és art i, com a tal, no ha de ser una activitat condicionada per l’adult, és el xiquet o xiqueta qui ha de descobrir, triar, experimentar… el com, on, amb quin…

La pintura estimula la comunicació, la creativitat, la sensibilitat i augmenta la capacitat de concentració i expressió. A més, és beneficiosa per als xiquets i xiquetes perquè:

> Ajuda en el desenvolupament de la seua individualitat i de la seua autoestima
> Fomenta una personalitat creativa i inventiva
> Organitza les seues idees
> Afavoreix l’expressió, la percepció
> Serena i tranquil·litza

Però no sols pintar és art, l’escultura és una altra disciplina artística. Hi ha quantitat de materials i tècniques amb les quals podem fer “grans obres” en aquestes edats: plastilina, fang, argila, massa, pasta de sal… En un primer contacte, els xiquets i xiquetes pasten, trenquen, submergeixen els dits, arredoneixen la massa, fan rotllos és a dir, investiguen el comportament del material i a mesura que el coneixen intenten representar alguna cosa. Aquests materials els produeixen unes sensacions tàctils, que permeten per la seua plasticitat descarregar tensions en pastar, colpejar…

El material constitueix un instrument de primer ordre en el desenvolupament de la tasca educativa, ja que és utilitzat pels xiquets i xiquetes per a dur a terme la seua activitat, els seus jocs i el seu aprenentatge.

A l’hora de triar materials, nosaltres com a professionals, tenim en compte i convé valorar si:

• És adequat al moment evolutiu dels xiquets i xiquetes.
• Resulta atractiu, es diverteixen i els proporciona plaer.
• És manejable i assequible.
• Reuneix les necessàries condicions de seguretat (no és tòxic ni perillós)
• Provoca els estímuls adequats (massa estímuls irriten i bloquegen)

El paper dels mestres en Educació Infantil no consisteix a “transmetre” continguts als xiquets perquè els aprenguen, sinó a facilitar-los la realització d’activitats i experiències que, connectant al màxim amb les seues necessitats, interessos i motivacions, els ajuden a aprendre i desenvolupar-se.

Com fer que la nostra mirada siga de respecte, valoració i admiració davant les creacions de cada xiquet? Senzillament permetent que els xiquets proven pel gust de mirar, de tocar i d’imprimir els seus senyals. Considerant el treball d’un xiquet com la seua signatura, la seua petjada, com una mostra de la seua identitat, com una part de si mateix, i per això respectant, valorant, cuidant i gaudint amb les seues creacions. (Mª Carmen Díez)

Maria Fernanda Ceballos Skare

Coordinadora de la E.I.M de Mutxamel