La llibertat de moviment en 0-3 anys

Que vos sembla si deixem a les criatures expressar-se i moure’s lliurement?

A nosaltres com a persones adultes ens agradaria que estigueren dirigint-nos en tot moment?

Necessitem sentir-nos lliures per poder-nos expressar-nos, moure’ns, crear, imaginar…. i què ens fa pensar que les nostres criatures no tinguen eixa mateixa necessitat?

Des d’edats molt primerenques les criatures tenen la necessitat de moviment; nosaltres en l’escoleta i vosaltres   a casa  devem de facilitar espais que siguen acollidors, segurs… per tal que les criatures, lliurement, puguen descobrir, experimentar amb les seues possibilitats corporals i emocionals i d’aquesta manera conèixer el món que els envolta.

Quan parlem de psicomotricitat ens referim a la relació entre el cos i la ment a través del moviment. Lapierre i Aucouturrier són els especialistes que la varen desenvolupar i són els seues ensenyament el que ara seguim la majoria de docent del 0-3. Observem el moviment, les relacions amb els i les altres, les emocions, la iniciativa…i com , a poc a poc, els xiquets i les xiquetes es van coneixent a si mateix.

Eixe descobriment personal (motriu, social, cognitiu, emocional)necessita llibertat de moviment, una llibertat que respecte les seues necessitats, curiositats, capacitats… en definitiva el seus ritmes.

Per altra banda, com bé explica Emmi Pikler «les criatures que aprenen els nous moviments per si mateixa tenen un millor equilibri, una major coordinació,  major seguretat i per aquest motiu són menys propenses a tindre algun accident»

Els xiquets i les xiquetes assoleixen més profundament el procés d’aprenentatge i tenen una major seguretat, perquè han viscut cada acció des d’una intenció interior.  Els estudis d’ Emmi Pikler conclouen que els aprenentatges i l’ajuda de l’adult no són condicions necessàries per al desenvolupament motor de la criatura i que, a més, poden perjudicar-la a l’exposar-la davant situacions per a les  quals encara no està madura”.

Per això, no considerem convenient avançar processos com caminar o asseure’s en una cadira quan el cos no està preparat a nivell maduratiu.

Per a Ninos, la llibertat de moviment és imprescindible per a la conquesta del cos i de  l’espai d’una manera autònoma; per això el fem possible dia a dia en les nostres escoles.

No sols ens referim a les sessions de psicomotricitat, si no també en la música, la dansa, l’ art, a l’hora de descansar… Cada instant que vivim en l’escola ens endinsa a poder gaudir Del moviment.

El moviment és vida i la vida té moviment!!!!!

Per tal d’ afavorir eixa llibertat de moviment a casa, sols necessitareu:

• Una superfície molleta com un edredó, unes estores de ioga, un matalàs…
• Unes teles: grans i xicotetes, transparents i grosses.
• Tubs de cartró de diferents grandàries (de paper higiènic, film…)
• Unes caixes de cartró buides per a posar-se dins o més xicotetes tancades per a apilar.
• Fil de “trapillo” i 2 cadires per a fer una entramat per on trobar la manera de passar.
• Una música suau.
• Robà còmoda
• Un somriure i molta estima.

Recordeu que la casa ha d’estar adequada per a totes les persones que hi viuen i que les criatures més menudes tenen unes necessitats diferents a la resta de la família; es per això que, cal crear espais de joc actiu i espais més íntims de descans. Espais acollidors, mimats, segurs on poder desenvolupar-se sense por i amb llibertat

Sols queda recordar aquell xiquet i aquella xiqueta que de segur viu encara en un raconet del vostre cor per tal de gaudir del joc i de la infància.

Sara Llorca Bertomeu