La màgia de la infància

A l’aula, diàriament, es viuen molts moments interessants. Tot eixe temps compartit amb les criatures ens permet veure moltes de les seues facetes, compartir moltes vivències amb elles. Per a mi, una de les coses més boniques de ser educadora  és poder viure aquests moments i sentir-me com una xiqueta tots els dies.

L’educació infantil és una professió complexa: els imprevistos, la responsabilitat, la gestió del temps… Però una cosa que m’han ensenyat els meus i les meues alumnes és a deixar-me portar; a contagiar-me de la seua innocència, de la seua puresa, de com gaudeixen de les coses més senzilles, i de com riuen i es diverteixen.

És tan senzill i tan difícil com parar, deixar-ho tot i gaudir amb ells i elles, oblidar per un moment tota la resta i «simplement» jugar. Oferir la nostra presència conscient.

M’agradaria contar-vos una situació que es va en l’aula, fa uns dies, preparem una experiència amb teles. Simplement unes quantes teles penjades per l’aula, que la van transformar completament, teles triades per a provocar curiositat, de diferents colors, textures, transparències…   i que la van convertir, als seus ulls, en un espai nou amb mil possibilitats de joc. La seua reacció va ser màgica.

Les rialles, els crits d’emoció i les mirades van omplir l’espai. S’emocionaven buscant els i les altres.

-On estarà, Jordi?, podríem afegir algun nom, perquè estem contant una anècdota,

-Si m’amague ací, em trobarà Noa?

-Sorpresa! – es troba ací darrere, i jo isc corrent i ja no em veu.

 I volta tornem a començar.

Les educadores que ens trobàvem en l’aula no poguérem evitar deixar-ho tot i unir-nos al joc. I no ens penedírem , acabàrem totes pel terra, amagant-nos també amb ells i elles darrere de les teles, rient, gaudint de la bellesa de la infància, de totes les seues possibilitats. Tornant a ser xiquetes.

A açò ens referim  les persones que ens dediquem a esta meravellosa professió quan parlem de la mirada de la infància. És difícil explicar-ho amb paraules perquè s’ha de viure, perquè és un tipus diferent de màgia. És la màgia de la infància.

Andrea Vicedo; Educadora a l’Escola Infantil NINOS de Xàtiva