Últimes entrades

Pel seu benestar, escoltem a la infantesa

Temps estimat de lectura:4minuts, 4segons

Volem el benestar de la infància i l’adolescència però… Sabem què els fa estar bé? Només hi ha una manera de saber-ho, i és  preguntant-los.

Tradicionalment, ha sigut la figura adulta qui ha decidit si els xiquets i les xiquetes estan bé o no, però hi ha aspectes del «estar be» que només cada persona coneix, i quina millor via per a descobrir-los que la de preguntar. Als xiquets, les xiquetes i els i les adolescents els agrada ser escoltats, i preguntar-los la seua opinió els acosta i afavoreix la seua relació amb les figures adultes. Depèn de la voluntat d’aquestes, tant social com a política, el conèixer-los millor amb la finalitat de saber on estem i planificar on volem arribar.

D’açò s’han encarregat diverses recerques realitzades durant les últimes dues dècades, recopilant dades sobre el benestar subjectiu entre els 7 i els 16 anys, tal com ens explicava el passat 11 de juliol, Ferran Casas, catedràtic de psicologia social de la Universitat de Girona. Ferran Casas assegurava que els xiquets, les xiquetes i els i les adolescents són agents socials, informants clau i «experts» en les seues pròpies vides, i per a aprendre d’elles cal preguntar-los directament i donar credibilitat a les seues respostes.

I és en recaptar informació quan ens trobem amb resultats inesperats, coses que no sabíem d’ells i elles, simplement perquè mai els hi havíem preguntat. Així, per exemple, sorprenentment estar amb les amistats com a activitat preferida supera amb escreix a la de veure la televisió i, en contra del que poguérem esperar, no sempre hi ha correlacions significatives entre el benestar de progenitors i fills o filles.

D’altra banda, per a una gran majoria, augmenten constantment els afectes negatius (sensacions estables i duradores negatives: sentir-se estressat, trist, preocupat, cansat…). La satisfacció amb la vida pateix una disminució progressiva entre els 10 i 16 anys, situació davant la qual cal fer-se algunes qüestions: Per què aquest descens? La societat adulta és d’alguna manera responsable d’açò? Ha sigut sempre així?…

Però no s’aprecia un descens del benestar subjectiu en tots els xics i totes les xiques, sent els principals aspectes que influeixen en açò el tracte rebut per part de familiars, amistats, companys, companyes i professorat; la seguretat a casa, el carrer o l’institut i l’haver sigut informats sobre els Drets del xiquet i la xiqueta.

Respecte a la relació entre el benestar subjectiu i el benestar en l’escola apareixen novament resultats «contra intuïtius». Per als xiquets, les xiquetes i els i les adolescents l’escola se subdivideix en dos mons, i el seu benestar depèn de si aquests mons es relacionen amb harmonia o no. Si un o una estudiant té conflictes dins d’un d’aquests dos mons, és possible que intente refugiar-se en l’altre.

D’una banda està el món dels aprenentatges, les notes, el professorat, l’escola… El que es podria entendre com l’escola «de portes endins». D’altra banda està el món d’iguals i tot allò que inclou l’escola de «portes fora» (jugar en un parc pròxim, anar a comprar una llibreta…) És aquest segon món el que té un impacte directe sobre la satisfacció global amb la vida; influint, el primer, només directament amb la satisfacció amb l’escola. És, en la majoria dels països, la satisfacció amb els companys i les companyes de classe el que contribueix al seu benestar subjectiu, i no tant les notes escolars, l’experiència escolar o els aprenentatges.

De les detallades recerques que va exposar Ferran Casas es pot concloure que més que el seu grup social o el lloc on habiten, l’aspecte que explica millor el sentiment de benestar dels xiquets i les xiquetes són les seues relacions interpersonals especialment amb els seus iguals, la seua percepció de seguretat i respecte, i que la seua veu és tinguda en compte.

Tal com ell mateix va dir, una vegada escoltada a la infantesa i a l’adolescència, «es poden dissenyar accions que promoguen el seu benestar subjectiu tant a nivell macro com micro-social. Primer necessitem focalitzar-nos a assegurar la seguretat i la reducció de la violència, i protegir i promoure millors relacions familiars i socials. A continuació caldrà focalitzar-se en temes més específics, com per exemple, el relatiu a la satisfacció escolar i amb l’àrea en la qual viuen xiquets, xiquetes i adolescents, àmbits que poden ser clarament millorats en els països industrialitzats.»

Us convidem a visitar les següents pàgines on trobareu més informació:

Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida:

Infància, adolescència, els drets dels infants i la seva qualitat de vida (ERIDIQV)

http://www2.udg.edu/tabid/19916/language/ca-ES/Default.aspx

Children’s Worlds is a worldwide research survey on children’s subjective well-being aiming to improve children’s lives.

http://www.isciweb.org/

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

Subscriu al bloc per correu electrònic

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Uneix altres 114 subscriptors

%d bloggers like this: