JUGUES AMB MI?

S’acosten les festes nadalenques i, com cada any, els joguets adquireixen un paper protagonista. Aparadors, catàlegs, anuncis televisius es desborden del color i els efectes d’aquests preuats tresors per a la infància. Però hi ha un element encara més fonamental en aquests i tots els dies, jugar en bona companyia.

Jugar és molt més que envoltar-se de joguets: Un senzill objecte de la vida quotidiana, la imaginació sense límits transformadora de la realitat que ens envolta o una mà amiga que ens convida a passar un moment divertit poden bastar per a desencadenar el que és el nostre mecanisme natural de desenvolupament, el joc.

Un tub de cartó pel qual apuntar-se al món encurioseix de veure a través d’ell i, per tant, desperta la iniciativa en l’acció. Sorgeix la recerca i el descobriment de veure les coses des d’un marc diferent, i si a l’altre costat apareix una altra mirada, la diversió està garantida, apareix la comunicació, la cooperació i el plaure de compartir.

Els contextos de joc que podem generar són infinits, com a infinita és l’acció lúdica dels més xicotets i les més xicotetes. El nostre paper com a adults consisteix a cuidar aquests contextos facilitant entorns i elements que afavorisquen la iniciativa i l’autonomia, i com no, estar presents, apreciant, gaudint de cada assoliment i compartint estones divertides. Juguem? A què juguem?

A fer-nos pessigolles amb plomes de colors, a fer cares divertides davant d’un espill, a amagar-nos (cu-cu) entre teles transparents o opaques, a apuntar-nos a la finestra a veure què coses noves descobrim. I si fem una vidriera amb trossets de cel·lofana de colors? Què diferent es veu tot! També podem eixir al carrer a arreplegar fulles de tardor, o a escoltar el seu cruixit en passar per sobre d’elles. A trepitjar tolls, passejar descalços per l’herba, explicar els estels o descobrir les formes dels núvols.

Podem mirar el nostre àlbum de fotos familiar, escoltar els sons de les campanes o del cascavell. Cantar i ballar al són de la música, perseguir a la nostra ombra o a la llumeneta redona que reflecteix la llanterna. A passar-nos la pilota o a elevar globus, també és divertit dibuixar-los caretes alegres. Galopar en la nostra falda o jugar amb les diverses possibilitats del nostre cos alçats a l’aire o veient el món del revés.

I tan important és per a les criatures que juguem amb elles, com oferir-los oportunitats de joc amb els seus iguals, amb els qui descobriran la seua pròpia identitat i el seu sentiment de pertinença al grup. Desenvoluparan habilitats socials i a establir l’equilibri en la relació, tenint en compte el punt de vista propi i l’aliè.

Ja els bebès s’exploren uns a uns altres, s’observen, es toquen i s’abracen. Més endavant apareix el joc paral·lel, xiquets i xiquetes gaudeixen junts del mateix joc encara que els intercanvis són esporàdics. Hi ha imitació, contacte, mostres de simpatia… Cap als dos i els tres anys comencen els jocs compartits i recíprocs, et done de menjar, compartim el tricicle, corrent ens perseguim, dibuixem junts… Apareixen les llavors de l’amistat. Què millor regal? Feliç joc i a gaudir!