EL JOC HEURÍSTIC

Escorça d’arbre, anelles de fusta, pinces de la roba i tubs de cartó. Entre cinquanta i seixanta elements de cadascun d’aquests materials al costat de diversos pots de metall o altres recipients que podran servir de contenidor. Tot açò disposat sobre el sòl confortable d’un espai ampli, organitzat en diversos punts de joc que conviden al desplaçament, sense altres materials que puguen distraure. En un clima tranquil, sense interrupcions, on regne el silenci i la concentració. Un espai pensat per a un grup reduït de criatures, entre sis i deu, de 12 a 24 mesos d’edat.

Ens trobaríem en una sessió de l’anomenat “joc heurístic”, en la qual s’haurien seleccionat quatre d’entre els trenta materials recopilats de casa o la naturalesa, o recuperats del comerç o la indústria. Materials amb varietat de dimensions, textures, colors i pesos: Fruits, esponges, tapes i taps, pedres, plomes, pintes, raspalls, brotxes, coberts, flaneres, coladors, pompons de llana, cintes de colors, postals, retallades de paper, rulons… Una àmplia varietat d’elements no catalogats com a joguets o material didàctic.

Dites materials facilitaran a les criatures, portar a la pràctica una activitat que a aquesta edat realitzen espontàniament i en qualsevol lloc, el descobriment dels objectes a través de la iniciativa en l’acció, la manipulació, l’exploració, la combinació, la creació, la diversió… Un aprenentatge sense por al fracàs que es autoconstruïx sense una fi determinada, i on preval la llibertat i l’autonomia d’acció, que fomenta la destresa manual, l’estructura el pensament i del llenguatge, la concentració així com la creativitat infinita. El paper de l’adult es limita a estar disponible i a observar, sense intervenir ni fer suggeriments respecte a l’activitat.

Després de 20 a 25 minuts de joc, es procedeix a arreplegar i classificar el material, dipositant-ho en borses de roba resistents que disposen d’una fotografia i/o del nom dels objectes que contenen i que es pengen en un lloc visible. És un moment de col·laboració que fomenta la cura i la conservació del material.

El “joc heurístic” com a activitat educativa, va ser proposada per Elinor Goldschmied (1910-2009, educadora i pedagoga britànica) donant continuïtat a una primera activitat d’exploració d’objectes, dirigida a criatures d’entre 6 i 12 mesos i sistematitzada també per la mateixa autora: “El cistell dels tresors”.

No hi ha una manera definida de posar en pràctica el “joc heurístic” ja que es pot variar segons la situació o els materials concrets. Un dels seus grans mèrits és que afavoreix la creativitat de l’adult i fa més estimulant la seua atenció cap a les criatures. La seua pràctica s’ha difós àmpliament a molts llocs i són moltes les escoles infantils que la inclouen dins de les seues activitats.