LES TRES MÀGIES: Regalar, Rebre, compartir…

El matí del set de gener la ciutat es desperta sent una altra. Torna la calma després dels festejos dels quals ja no queda més que el confeti, alguna serpentina oblidada, un caramel despistat i munts de caixes buides que descansen en els contenidors.

Caixes buides encara que repletes de la il·lusió reflectida en la cara d’una criatura que es belluga  amb el seu tricicle, espenta el seu carret o xuta la seua pilota nova. La il·lusió brilla en un parell d’ullets que comencen a obrir-se a la vida, a una màgia nova per a eixa mirada innocent.

La màgia de regalar, de conèixer a qui regala, personatges plens de misteri, ornaments i color. Capells, barbes, turbants brillants, tactes suaus i, alhora, intensament rojos. Fotografies i flaixos en braços desconeguts, de vegades curiosos, de vegades inquietants, que s’acomiaden amb les mans carregades de caramels i que saluden, grandiosos, des de les seues carrosses; en una nit sorollosa, plena de gent.

La màgia de rebre després d’escoltar el remoreig dels camells xarrupant l’aigua, en una nit impacient. Esgarrar paper de colors al voltant d’un arbre il·luminat i trobar objectes, també màgics, inesperats. Continuar rebent durant tot el dia, de casa a casa: «tios, ties, iaios, iaies» que quan donen els seu present esperen rebre, a canvi, el millor dels somriures. I al voltant d’un tortell dolç, desitgem trobar, un any més, una figura per a ser coronat Rei o Reina.

Després de descobrir la màgia de regalar i la màgia de rebre, l’esperada estrena d’allò rebut i, al poc de temps, el més complicat potser, la màgia de compartir. Compartir el que han rebut com un ben únic, acuradament embolicat per personatges màgics i a través dels seus sers estimats, en exclusiva.

Què fàcil és compartir per a una criatura un muntonet de pedres, un trosset d’argila, un grapat de teles. També una abraçada, un somriure i, fins i tot, una besada, encara que siga a l’aire. El que és senzill és sempre més fàcil de compartir…