Testimoni d’una educadora. Laura Senent

Adore la infància i acompanyar-la amb respecte, calma, alegria i seguretat. M’encisa formar part d’una etapa tan privilegiada i significant. Cada vegada menys silenciada i més reconeguda.

Són les 09h, es dibuixen núvols al cel amb sol o amb pluja però sempre acompanyades  de la música,  donem per començada la jornada. Comença la desfilada al corredor de l’escola i cada cop venen més contents: caminant, gatejant, al bracet i fins i tot botant, per arribar amb il·lusió a veure a la seua educadora qui els espera a la porta de l’aula. Alguns i algunes porten un bon grapat d’abraçades i besades a les seus butxaques, d’altres mirades i somriures. Nosaltres, les educadores, rebem als menuts i menudes amb alegria i ens acomiadem dels seus estimats i estimades per començar el ritual d’inici del dia. Tanquem la porta i l’aventura comença

Nosaltres, les educadores, treballem en laboratoris plens d’històries desconegudes on cada dia tenim la sort de trobar-se amb gran diversitat de criatures. Com bé sabem les professionals, en aquesta etapa les experiències i aprenentatges són sensoriomotrius i van descobrint qui són mitjançant les possibilitats del seu cos. Així que, els espais estan configurats per manipular tot el que està al seu abast, fer soroll, explorar cada mil·límetre amb calma, pujar i/o baixar de superfícies, degustar amb les seues papil·les gustatives els nous menjars casolans, arrastrar materials específics, llançar, encertar… Cadascun d’ells i d’elles van al seu ritme, sense presses i cuidant cada detall del seu minuciós escenari de joc.

Nosaltres, les educadores coincidim amb l’aprenentatge significatiu, com ve nomenava ja Ausubel: tot aprenentatge és vivencial, ha de fer-lo propi i únic, a més de descobrir-lo per sí mateix, ja que, és la millor font per enriquir-se com a infant.

Nosaltres, les educadores, som les afortunades de viure els seus primers reflexos, els  primers somriures socials, els primers descobriments i experiències quan les seues figures de referència no hi son. Així com també, el primers companys/es de joc, les seues mirades de complicitat, de por i/o d’expectació, les seues primeres preguntes i inquietuds pel món que  els envolta… No sols canviem bolquers i aprenem cançons, que també ho fem i amb molt de gust. Però també els agafem de la mà i els acompanyem en un nou espai ple de vida en el qual es van desenvolupant i van creixent com a éssers autònoms i socials, afavorint un bon desenvolupament emocional i afectiu. O dit amb paraules dolces, deixant empremtes emocionals en les seues arrels, estimant-los sent qui ja són.

Nosaltres, les educadores, som les valentes i sortoses que gaudim del treball enèrgic a l’aula, són hores d’estima i de convivència en els quals les emocions troben el seu lloc i es tracten amb molta cura. Els infants que jo conec et brinden d’experiència, d’oportunitats per créixer professional i personalment, que conformen part del bagatge professional.

Més prompte o més tard, les nostres criatures es fan grans i viatgen cap un nou camí buscant noves oportunitats que responen a les seues necessitats evolutives. I el millor regal per a nosaltres, les educadores, és que ho facen recordant les seues arrels i aquest gran vincle compartit, en els seus primers anys i més importants de les  seues vides.

De segur que seguiran volant tan alt com saben!

LAURA SENENT