ELS SEUS PRIMERS `PASSETS´, EN LLIBERTAT

ELS SEUS PRIMERS `PASSETS´, EN LLIBERTAT

Quanta alegria susciten els primers passos de la nostra criatura, amb els braços oberts esperem fer-li una abraçada d’enhorabona pel seu triomf, com si en ells es trobara la meta d’una llarga i intensa carrera. I ho és, una intensa i llarga carrera de vida en la qual el fet de caminar és només un moment més d’entre moltíssims uns altres tan importants com aquell. Quants assoliments hi ha darrere d’aqueixos primers passos, quanta iniciativa, quanta acció, i és que el bebè és motriument competent.

Voltejar-se, rodar, reptar, gatejar, agenollar-se, posar-se dempeus… La possibilitat d’exercir aquests moviments i posicions en llibertat, hi arribant per si mateixos i de forma autònoma, per iniciativa pròpia, té tanta importància en el desenvolupament motor com l’inici de la marxa. El curiós és que l’entrenament de fites evolutives, que considerem de gran importància com aquestes, podria frenar la lliure adquisició d’aquells moviments que passen més desapercebuts.

Seguint a Emmi Pikler en el seu llibre Moure’s en Llibertat, les condicions per les quals el bebè done regna solta al seu variat repertori motriu és precisament l’absència d’intervenció directa, didàctica o prohibitiva per part de l’adult. Aquest hauria d’evitar ajudar o estimular determinades posicions o moviments. Així mateix, no prohibir o impedir les temptatives espontànies.

Tot açò no vol dir que l’adult no exercisca un important paper, ho fa compartint l’alegria per cada assoliment, apreciant cada xicotet pas o solucionant xicotets contratemps que els menuts i les menudes poden trobar en la seua lliure acció. Llibertat que permetrà l’adquisició de moviments continus, l’adequada coordinació muscular i sobretot, la iniciativa, el motor d’un aprenentatge competent. Suprimim així, les limitacions generades a les criatures en asseure-les, col·locar-les dempeus o ensenyar-les a caminar.

També hem d’assegurar els materials i condicions necessàries, espais amplis amb elements i estructures que permeten desplaçar-se, reptar, escalar, posar-se dempeus… Quant als joguets, han d’estar a l’abast de manera que els puguen agafar per si mateixos, sense que siga precisa l’ajuda de l’adult.

De la mateixa manera, cal cuidar aspectes com la roba, que siga flexible i que facilite els moviments de tots els membres, des del cap fins els peus. Molt important també la cura del calçat, es recomana començar a utilitzar-ho únicament quan comencen a caminar. Prèviament els i les bebès reben una rica varietat de sensacions a través de l’exploració dels seus peus i de l’estímul d’aquests amb variades superfícies; així es descobreix a si mateix, entrena el seu cos i desenvolupa la seua intel·ligència. En tot cas es recomana l’ús de calçat flexible de tela o de punt que s’adapte a la forma del peu, quan escaigui per a protegir-los del fred.

D’altra banda, senzillament deixar que els xiquets i les xiquetes adquirisquen per si mateixos cada assoliment motor, la qual cosa augmentarà el seu desig de moure’s i afavorirà el seu estat emocional així com el seu desenvolupament intel·lectual i psíquic de forma global.