Temps estimat de lectura:2minuts, 21segons
Preocupats, els adults i les adultes ens passem el temps preocupats pels infants, amb la sensació de que alguna cosa no estem fent bé: Serà suficient? No ho serà? Té coses a millorar?
Necessita reforç en les àrees del seu desenvolupant? Menja equilibrat? I si no està menjant la quantitat de fruita recomanada? I si es passa amb els lactis?
Quan les persones adultes parlem de la infància tenim por de no fer suficient, perquè clar, els xiquets i les xiquetes no venen amb manual d’instruccions i, què fem? busquem el manual a internet ; de repent mil pàgines parlant del que és millor per a la infància, 10 tips de les 10 coses que has de fer amb els teus fills i filles perquè siguen els millors, 10 tips per aconseguir que mengen sà, 5 consells per a dormir en 15 segons… I tenim la sensació de no fer-ho bé i que els trucs que a TOT el món li funcionen a nosaltres no.
Bé, no hi ha trucs hi ha temps en l’era sense temps.
La infància té el seu ritme, cada criatura té el seu ritme i eixe ritme ha de ser respectat. Perquè encara que plantem hui una llavor, per més que la reguem cada hora durant 24 hores, demà no haurà eixit la planta, com a molt l’haurem ofegat. A la planteta, com els nostres fills i filles, cal donar-li temps, llum, aigua i respectar el seu ritme.
Hem de deixar que toquen la terra, que es taquen amb el menjar, que en banyen amb la pluja i que gasten botes d’aigua per a xafar bassals, que aprenguen a pujar però també a baixar, que es paren a observar caragols o a agafar pedres “especials” de camí a l’escoleta, perquè totes estes vivències són emocionants i passaran a formar part del seu ser.
Estan vivint per primera vegada i cal acompanyar eixies vivències amb la mirada i amb l’afecte, tal i com són , sense comparacions, sense etiquetes, gaudir del desenvolupament i tractar cada moment com és i a la nostra criatura amb la seua essència, sense pressions i sense comparacions.
Ningú ha dit que siga fàcil, hi haurà moments als que tindrem presa o que per la seua seguretat hem de prendre decisions, o que ens equivocarem però que sabrem demanar perdó, que no pesen més eixos moments, i ahí tindrem l’aprenentatge més valuós, perquè els xiquets i xiquetes ho fan de manera quasi inconscient: no passa res per equivocar-se , és una oportunitat per tornar a provar noves alternatives.
Parem, respirem, vivim els moments (un tòpic) que passen molt apresa i penseu que:
SOU UNES FAMÍLIES MERAVELLOSES! HO ESTEU FENT GENIAL!
Ariadna Suay,
Coordinadora Escola Infantil Municipal Alfafar
