EDUQUEM AMB XICOTETS DETALLS

«Quan de molt xicotets, no necessitem contes de fades, sinó simplement contes. La vida és de per si bastant interessant. A un xiquet de set anys pot emocionar-li que Perico, a l’obrir la porta, es trobe amb un drac; però a un xiquet de tres anys l’emociona ja prou que Perico puga obrir la porta «.

G.K. Chesterton

Davant aquesta gran veracitat, els adults i concretament els professionals de l’educació infantil tenim un gran repte, acompanyar als infants respectant sempre els diferents ritmes evolutius; sense obstaculitzar la seva evolució, tan sols hem d’observar-los i vetllar pel seu correcte desenvolupament.

I quan els observem, els entenem molt més, i ens adonem de com són ells i elles les que ens xiuxiuegen l’ànima, amb xicotets detalls, com és el sorprendre’s abans que res.

Els infants es sorprenen perquè no coneixen el món en què viuen, perquè tot és nou per a ells i per a elles. Però no només es sorprenen per la novetat, ja que no només ho fan el primer cop que veuen alguna cosa que els captiva. Sinó tenen la capacitat de veure les coses com si fos la primera vegada, una i altra vegada. Perquè la sorpresa també és curiositat, motivació, ganes de conèixer, vivint intensament el moment present.

Els xiquets i les xiquetes no aprenen les coses a través de fitxes, pantalles, audiovisuals, etc … sinó el que necessiten és experimentar, tocar, veure, olorar, tastar, parlar, moure, interactuar, situar-se, necessiten experiències reals i relacions interpersonals viscudes per ells mateixa.

Així mateix, en moltes ocasions la seva alegria és tan desbordant que necessiten compartir-la amb l’adult, expressant-la amb gestos i paraules. I a més, receptors a la resposta de l’adult, davant la situació ocasionada, els infants calibren la realitat a través de la mirada de l’adult, que la fan seva.

Els xiquets i les xiquetes tenen una capacitat de sorpresa ingent, no donen el món per descomptat, com si fos tot normal, saben apreciar l’essencial de les coses, els xicotets detalls que es troben arreu de la vida.

Realment es meravellen de la bellesa de la realitat. Els infants necessiten realitat per aprendre, perquè el cervell humà està fet per aprendre a toc de realitat. Ells i elles aprenen a través d’experiències concretes, per comprendre el món i comprendre a si mateixos.

Per això, és tan important el valor d’una escola que confia, que mira als ulls a la Infància, i els situa en el centre del procés d’ensenyament, respectant, escoltant i acompanyant.

Per tant, el paper dels mestres i de les mestres d’Educació Infantil consistirà en dotar a l’alumne d’experiències riques en realitats, en contacte, en contínua vibració amb el món que ens envolta, en definitiva ser capaços d’educar en la sorpresa.

Cristina Ojeda Cascales, Coordinadora Escola Infantil Municipal Ninos Carlet