Aquests infants no em deixen treballar!

Surten els primers raigs de llum i des del llit les nostres oïdes percebeixen una alarma penetrant que caracteritza la vida quotidiana. Ha arribat el moment de despertar-nos amb força, entusiasme i coratge per afrontar un nou dia en la nostra vida professional i personal.

Avui és dissabte, 14 de març i com sempre ens anirem a gaudir del temps lliure amb els nostres menuts i menudes. Avui, anirem a buscar caragols per la muntanya!
Quan ens disposem a eixir escoltem a la televisió que s’ha declarat l’estat d’alarma per un tal Covid-19. Bé, ens haurem de quedar a casa i explicar als infants que és això i perquè no anirem a la muntanya.

És dilluns, reorganitzem horaris i ens disposem a treballar des de casa. Tots junts i juntes serà divertit i col·laborarem en totes les tasques!
De nou comença el dia i les rutines han canviat per als adults i per als no tan adults. El telèfon s’ha quedat sense bateria de tantes cridades que hem rebut, el correu sembla que va a explotar, sols hi ha un ordinador a la casa, la televisió està encesa a tot hora, el menjador està ple de joguines i pintura impregnada al sofà, la gossa no deixa de lladrar, els infants es barallen i s’avorreixen, “la jefa” cridant-me perquè no vaig al dia, la cuina amb la taula posada des del desdejuni, els deures del major per fer… Ah i busques informació per veure com acompanyar als teus infants en aquests dies i remarquen allò de la paciència. Paciència? Quina vertadera locura!

Us heu parat a pensar en la part positiva de tot açò? Segons J. Bolwby el vincle afectiu és la relació que crea l’infant amb els seus pares i és imprescindible. Ara és moment de trobar un espai on poder interactuar positivament i compartir amb ells un temps que en circumstancies normal seria complicat. Deixar a un costat l’exigència personal i no la professional i transmetre els valors familiars. Recordeu que ells i elles no han deixat d’aprendre i que cada conducta que mostreu a casa és un nou model que interioritzen i fan seu. Sols necessiten una nova rutina, la vostra estima i temps lliure per a jugar i donar lloc a la imaginació.

Pot ser que estiguen tot el dia darrere vostra? Penseu que els vincles afectius i l’aferrament en particular els ajuden a comprendre com les persones es relacionen amb elles mateixes i amb els altres. L’aferrament és la disposició que mostra una persona, a buscar el contacte i la proximitat amb una figura concreta i a fer-ho en determinades circumstàncies, sobretot quan hi ha patiment o malestar. És a dir, l’aferrament es caracteritza per aquesta tendència a mantenir un contacte proper amb aquesta figura, que proporciona seguretat i suport en moments de patiment. (Bowlby, 1998) Tal vegada no entenen perquè no van a l’escola així com tampoc veure als seus progenitors nerviosos o angoixats per casa i açò els proporciona aquesta inseguretat i eixa necessitat d’anar darrere vostra i de tenir rebequeries.

Confiem que cada vegada està més prop el moment per a tornar a la nostra vida quotidiana. Hem de ser pacients i a l’hora realistes de la situació que tenim a casa i sobre tot confiar en els professionals que estem dia a dia darrere de la pantalla per tal d’aconsellar-vos i d’ajudar-vos.

Personalment estic convençuda que tot el que ocorre és per a fer-nos créixer com a família i com a societat i per a ensenyar-nos a ser més creatius i resolutius.

Ànim famílies estem amb vosaltres i ben prompte celebrarem la vida i la nostra quotidianitat a l’escola.

Laura Senent. Educadora Ninos Escola Infantil Municipal de Vinalesa