Mirades de sabiessa

Ulls il·luminats, somriure d’orella a orella i un sentiment de tendresa indescriptible. Això, és només a simple vista el que podem percebre, si tenim la gran sort de veure interactuar a una persona de la tercera edat amb un xiquet o xiqueta que es troba en els seus primers anys de vida. Potser, els separen més de 70 anys i fins i tot 80 i poden semblar molts anys de diferència perquè és donen entre aquestes persones coses en comú, però són nombrosos els beneficis que poden sorgir d’aquesta relació.

La vida passa en un obrir i tancar d’ulls, el temps vola. I és cert, que es viu de manera diferent cada etapa per la qual anem passant. Quan ens trobem en plena infància, tot és un descobriment continu, però conforme van passant els anys, comencen a augmentar les responsabilitats i l’estrés del dia a dia, les mil coses que fer, provoquen que els xicotets detalls, que són els que realment donen significat a la vida, passen de manera desapercebuda. I quan ens donem compte van passant els anys i de sobte ja som adults absorbits pel ritme de vida frenètic, que marca la societat o el nostre estil de vida.

Les persones que ja han viscut molts anys, són persones plenes de vivències, experiències, d’anècdotes, són una font inesgotable de coneixements, transmissors de la nostra cultura i de la nostra història.

En les últimes dècades tot ha canviat molt depressa, els tipus de famílies i l’estil de vida no té res a veure d’anys arrere. Les noves tecnologies han aconseguit un gran protagonisme i encara que és cert que ens ajuden en alguns aspectes, també hem de dir que han canviat la nostra manera de relacionar-nos.

L’escola infantil ha de ser un lloc de trobada, facilitador de les relacions, oberta a la comunitat i a la societat en general. Hem de trobar moments de trobada, compartir inquietuds, necessitats i enriquir-nos de manera mútua, per a així conformar una comunitat educativa implicada i preocupada pel benestar i els drets de la infància.

Afortunadament, cada vegada són més, les escoles que comencen a dur a terme projectes intergeneracionals. Programant trobades, visites, jornades de convivència, tallers… Ja que, són múltiples els beneficis que aporten a tots els membres implicats en elles.

El fer-se major provoca en algunes persones, sentiments d’ansietat, soledat, aïllament… i aquestes trobades els ajuden a sentir-se membres actius de la societat. Els millora l’autoestima i els fa sentir-se autònoms. Treballant de manera conjunta, desenvolupen destreses cognitives, la memòria, el llenguatge, les matemàtiques… la motricitat fina i gruixuda.

Aquestes trobades els fan feliços, alhora que implica compartir habilitats, experiències i emocions.

Amb la finalitat de construir entre tots i totes, societats integrades, justes, solidàries i humanes.

És important que no se’ns oblide mantindré el respecte per totes i cadascuna de les etapes per les quals passarem, des de la infància fins a la vellesa. Hem de valorar-nos pel que som, compredre’ns, ajudar-nos, crear vincles i relacions sanes i empàtiques.

Marta Nuñez. Coordinadora Escola infantil Municipal Ninos Quart de Poblet